En l’última dècada, les cures a les persones grans han experimentat canvis significatius a Espanya. Malgrat els avenços en matèria de serveis domiciliaris i noves tecnologies, les cures continuen sent assumides majoritàriament per dones, fet que evidencia la necessitat d’un model més just i sostenible.
Aquest article aprofundeix en les dades aportades per l’Estudi sobre l’evolució de les cures familiars de la Fundació Pilares, abordant els canvis recents, els reptes actuals i les oportunitats de millora.
Un model de cures encara molt familiar i feminitzat
Les dades indiquen que, tot i que els homes i les persones joves comencen a participar més en les tasques de cura, són les dones les que continuen assumint principalment la cura de les persones grans i en situació de dependència, especialment en activitats essencials com la higiene personal i l’acompanyament emocional. Segons l’estudi, gairebé el 70% de les cuidadores familiars són dones, una xifra que posa de manifest la persistència de la desigualtat en la distribució d’aquestes responsabilitats.
Aquest escenari planteja la necessitat de polítiques públiques que no només enforteixin els serveis de suport professional, sinó que també promoguin la corresponsabilitat dins de les llars per evitar la sobrecàrrega de les dones.
L’atenció domiciliària: una prioritat per a les famílies
La cura a casa continua sent l’opció preferida per la majoria de famílies. Segons l’informe, més del 80% de les persones grans manifesten el seu desig de romandre a la seva llar el màxim temps possible. Tanmateix, aquest desig comporta un gran esforç per part de les famílies, que sovint assumeixen la cura sense la formació adequada ni els recursos suficients.
Les dades reflecteixen que un 60% de les famílies cuidadores declaren no haver rebut prou suport professional per gestionar tasques bàsiques com la mobilització o la higiene dels seus éssers estimats. Això no només afecta la qualitat de la cura, sinó també la salut física i emocional de les persones que cuiden.
La importància dels serveis de suport i la professionalització
L’informe destaca la necessitat de reforçar l’atenció domiciliària mitjançant serveis professionals que puguin complementar la tasca de les persones cuidadores familiars. La professionalització i l’accés a recursos tecnològics, com els dispositius de teleassistència o els programes de rehabilitació virtual, contribueixen a millorar l’autonomia de les persones grans i a alleugerir la càrrega de les persones cuidadores.
A més, les xifres evidencien que l’accés a serveis professionals redueix significativament els riscos de claudicació familiar, és a dir, situacions en què les famílies es veuen obligades a abandonar les cures per esgotament o manca de recursos.
La corresponsabilitat: un canvi cultural necessari
Un dels aspectes més rellevants de l’estudi és la necessitat de fomentar la corresponsabilitat en les cures, promovent un repartiment més equitatiu de les tasques dins de les llars. La sobrecàrrega emocional i l’estrès són factors habituals en el 45% de les cuidadores, fet que posa de manifest la urgència de polítiques que facilitin la conciliació laboral i personal, així com la incorporació de serveis de respir per a les persones cuidadores.
Innovació i reptes de futur
La digitalització també ha començat a tenir un paper clau en les cures, amb eines que permeten monitorar a distància les persones grans i oferir un seguiment personalitzat. Tanmateix, l’estudi adverteix que la bretxa digital continua sent un repte, ja que moltes famílies i persones grans no tenen accés a aquestes tecnologies.
És fonamental garantir l’accessibilitat i la formació en l’ús d’aquestes eines, assegurant que ningú quedi exclòs de l’accés a cures de qualitat per manca de recursos tecnològics o de coneixements.
L’evolució de les cures familiars a Espanya reflecteix un canvi progressiu cap a models més centrats en la persona, però encara queden grans reptes per superar. La corresponsabilitat, la professionalització i la innovació són pilars essencials per construir un model de cures més just i sostenible.
A mesura que la població envelleix, es fa imprescindible reforçar les polítiques públiques i els serveis de suport per garantir que les famílies puguin cuidar sense sacrificar el seu benestar i que les persones grans rebin les cures dignes que mereixen.
