El treball social en l’atenció domiciliària és un pilar fonamental per garantir la qualitat de vida de moltes persones en situació de dependència. Més enllà del suport assistencial, implica un acompanyament humà que promou la dignitat i l’autonomia de les persones que ho necessiten.
Amb motiu del Dia Mundial del Treball Social, volem donar veu a qui exerceix aquesta tasca amb compromís i sensibilitat. En aquesta entrevista, les treballadores socials d’ASISTED comparteixen la seva experiència sota el model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP), abordant els reptes del sector i la importància de l’equitat de gènere en l’àmbit de la cura. Un àmbit en què, històricament, la majoria de professionals són dones i en què la valoració i el reconeixement continuen sent grans desafiaments.
-
Com vas arribar a treballar en l’atenció domiciliària? Què et va motivar a dedicar-te a aquesta feina?
Des de sempre m’ha mogut l’empatia i el desig d’ajudar. Vaig estudiar Treball Social perquè volia marcar una diferència real en la vida de les persones, i l’atenció domiciliària m’ho va permetre des de la proximitat. Poder assistir les persones al seu propi entorn, respectant la seva història i les seves decisions, em resulta molt enriquidor, tant a nivell personal com professional.
-
Quins són els principals reptes que afrontes en la teva tasca diària com a dona treballadora social en una entitat com ASISTED?
El repte més gran és garantir que cada persona rebi l’atenció que realment necessita, respectant els seus desitjos i particularitats. De vegades, els recursos són limitats i això ens obliga a buscar solucions creatives. També existeix el repte de visibilitzar i revalorar el treball de cura, que continua estant feminitzat i sovint infravalorat.
-
Quins aspectes consideres clau per assegurar que les dones rebin una atenció adequada a les seves llars?
Escoltar i respectar la seva veu. Moltes dones grans o en situació de dependència han passat tota la vida cuidant altres persones i, quan necessiten suport, els costa acceptar-lo (i fins i tot demanar-lo). És fonamental fer-les sentir protagonistes de la seva pròpia vida, adaptant l’atenció a les seves preferències i necessitats reals, no al que creiem que és millor per a elles.
-
Has notat diferències en l’atenció que requereixen les dones en comparació amb els homes?
Sí, i en gran part es deu als rols de gènere que han marcat les seves vides. Moltes dones, sobretot grans, han assumit tradicionalment el paper de cuidadores i els costa prioritzar-se. A més, sovint s’enfronten a majors riscos de soledat o fins i tot de violència. La nostra tasca consisteix a acompanyar-les des del respecte, ajudant-les a recuperar la seva autonomia i confiança.
-
De quina manera l’equitat de gènere influeix en la teva feina diària?
Influeix en tot. L’equitat ens ajuda a entendre que cada persona té necessitats i circumstàncies diferents. No podem aplicar el mateix enfocament a tots els casos. En la meva feina, intento garantir que tant homes com dones tinguin accés a un tracte just, sense prejudicis ni estereotips.
-
Quin paper té el treball social en la promoció de la igualtat de gènere?
El treball social és clau per detectar desigualtats i generar canvis reals. Des de l’atenció domiciliària, podem donar veu a les dones en situació de dependència o discapacitat, assegurant que els seus drets siguin respectats i que rebin un suport digne i just.
-
Com contribueixes a la visibilització i l’empoderament de les dones en situació de dependència?
Escoltant-les. Moltes vegades, ningú no els pregunta com se senten o què desitgen. La meva tasca no és només assistir-les, sinó també fer-les sentir que la seva opinió importa i que tenen dret a decidir sobre la seva vida. Des de petits canvis en la seva rutina fins a decisions més importants, tot suma per retornar-los el protagonisme.
-
Quin impacte té l’atenció domiciliària en l’autonomia i el benestar de les dones grans o amb discapacitat?
Un impacte enorme. Permet que continuïn a casa seva, envoltades de la seva història i dels seus records, mantenint el seu entorn i els vincles socials i amb la comunitat; fet que els aporta seguretat i benestar. A més, adaptant l’atenció a les seves necessitats, aconseguim que mantinguin la seva autonomia el màxim temps possible i, per tant, el seu benestar (físic, mental i/o emocional) i la seva qualitat de vida.
-
Com commemores el Dia Internacional de la Dona en la teva feina?
