La desinstitucionalització de les cures és un procés que busca traslladar l’atenció de les persones dependents des de residències i grans institucions cap a entorns comunitaris i llars pròpies. Aquest enfocament promou una vida més autònoma i integrada, millorant la qualitat de vida de les persones en situació de dependència. A Espanya, comunitats com Catalunya i Madrid han començat a implementar estratègies per avançar cap a aquest model.
Què és la desinstitucionalització i per què és important?
La desinstitucionalització no només implica traslladar les persones des d’institucions residencials cap a les seves llars, sinó que també promou el dret a decidir com i on volen viure, tal com estableix la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. L’objectiu és oferir serveis i suports adequats en l’entorn comunitari perquè les persones dependents puguin mantenir una vida digna i autònoma.
Context a Espanya
En els darrers anys, Espanya ha començat a treballar en la implementació de polítiques de desinstitucionalització. El 2024, el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 va presentar l’“Estratègia Estatal de Desinstitucionalització” amb un horitzó d’aplicació fins al 2030. Aquesta estratègia busca reforçar els serveis comunitaris, amb una atenció especial a les persones grans i a les persones amb discapacitat.
A Catalunya
Catalunya ha estat pionera en el desenvolupament de programes pilot que permeten la transició de les persones des d’institucions cap a habitatges comunitaris amb suports personalitzats. Aquestes iniciatives destaquen per:
- Solucions habitacionals amb suport: petits habitatges amb serveis adaptats per fomentar l’autonomia.
- Prevenció i respostes primerenques: serveis d’atenció domiciliària que eviten ingressos innecessaris en residències.
A Madrid
La Comunitat de Madrid ha implementat un model d’atenció més personalitzat, creant unitats residencials més petites que simulen entorns familiars. A més, ha reforçat els programes de suport a domicili per reduir la necessitat d’institucionalització, promovent així la vida independent.
Beneficis de la desinstitucionalització
- Autonomia i empoderament: les persones dependents recuperen la capacitat de decidir sobre el seu dia a dia.
- Reducció de l’aïllament: viure en comunitat reforça el sentiment de pertinença i redueix els riscos d’exclusió social.
- Atenció centrada en la persona: els serveis s’adapten a les necessitats de cada individu, promovent una cura personalitzada.
Reptes de la desinstitucionalització a Espanya
Malgrat els seus beneficis, la desinstitucionalització afronta diversos reptes:
- Recursos insuficients: la transformació dels sistemes de cura requereix una inversió significativa per reforçar els serveis comunitaris.
- Necessitat de formació: els professionals del sector han d’estar preparats per oferir suport en entorns comunitaris i domicilis particulars.
- Canvi cultural: la societat ha d’entendre la importància de la inclusió i fomentar la participació activa de les persones amb dependència a la comunitat.
Estratègies clau per a un model sostenible
Per aconseguir una desinstitucionalització efectiva, és fonamental implementar mesures com:
- Augment dels serveis de suport domiciliari: enfortir la xarxa de cures a casa amb serveis d’assistència professional.
- Projectes d’habitatges comunitaris: fomentar entorns residencials petits i accessibles, amb serveis adaptats.
- Inversió en innovació: implementar tecnologies com la teleassistència per oferir cures més personalitzades.
La desinstitucionalització representa una oportunitat per transformar els sistemes de cura a Espanya i promoure la inclusió social de les persones dependents. Comunitats com Catalunya i Madrid han fet passos significatius en aquest camí, però encara queda molt per fer per superar els reptes i garantir que totes les persones puguin exercir el seu dret a viure de manera autònoma i digna.
